Canta, toca i balla – I venim per les estrenes

ORIGEN

En l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, en el qual estic treballant impartint classes de Música des de fa vint-i-un anys, hi ha un cor. L’objectiu d’aquest cor és ben senzill: cantar.

Entre les activitats que fem poden anomenar els concerts de Nadal, de Pasqua i de final de curs; els cants en els actes de graduació de l’alumnat del centre; les eixides de l’institut per cantar en els col·legis que adscrits, en la Casa de la Dona, en la Fira de Sant Sebastià i en la residència de persones majors; la participació en la trobada de corals de Silla que organitza el conservatori del poble; l’intercanvi amb cors d’instituts d’altres localitats; la col·laboració amb projectes del centre organitzats per altres departaments; la participació en Com Sona l’ESO, i moltes altres activitats més.

En aquest cor canta qui vol sense fer discriminació de cap tipus; només cal voler cantar i, ja se sap que, qui pot parlar, pot cantar.

En el curs 2008-2009 vam enregistrar un CD amb cançons tradicionals amb la participació de persones vinculades al món de la música tradicional (Jacint Hernàndez, Victoria Sousa Victorieta, Teresa Segarra, Pep Gimeno Botifarra, Empar Doménech i Amparo Milla).

Va ser aquest curs quan va començar a funcionar el que temps després anomenaríem La Quadrilla de Marietes, nom artístic que li vam posar per a participar en el Cant al Ras a Massalfassar. Eren, i són, mares d’alumnes, exalumnes i una iaia d’una exalumna que van voler cantar en el disc. Després de l’experiència van voler seguir cantant i des d’aleshores el Cor de l’institut fa un assaig al matí en un dels esbarjos al qual assisteix l’alumnat, professorat i personal no docent que vol i un altre a la vesprada al qual assisteixen les Marietes.

Si em pose a cantar cançons
te’n cantaré més de mil,
que les duc a la butxaca
lligadetes amb un fil.

Un fil, amb un fil conductor és com, des de ja fa anys, lliguem les cançons que traiem de la butxaca i que cantem en cada concert inventant una història. De vegades el fil és molt poc consistent, però d’altres, com és el cas que ens ocupa, sorgeix una idea que, per un motiu determinat, t’estimula a seguir tirant del fil i a lligar-ho tot ben lligat.

I així em vaig trobar a l’estiu (els discs de Nadal es fan habitualment a l’estiu) regirant pel repertori, afegint nadales a les que vam cantar en el concert de Nadal i inventant un conte.

REPERTORI

Tenim un immens tresor en el nostre repertori tradicional, tant en quantitat com en qualitat del qual ací només tenim una mostra molt xicoteta. Les nadales incloses són tradicionals excepte “L’altra nit de Nadal” de Vicent Rozalén i “Dolços de Nadal” de Dani Miquel, als quals hem d’agrair que ens deixen incloure les seues cançons en el nostre projecte.

Estic convençut que aquestes nadales es podran trobar en versions diferents: les lletres amb altres melodies, les melodies amb altres lletres, etc. Per això considere important dir d’on les he tretes amb la certesa que, quan parlem de música tradicional, totes les versions són vàlides. Així doncs, les versions de les nadales les hem trobades:

“Done’m l’aguinaldo”, en el llibre de Diego Ramón, Josep Gil Tàrrega i Carmina Moreno Cant coral. Ed. Generalitat Valenciana. Quart de Poblet, 1996

“Dones no tingau perea”, “La pandorga”, “Doneu-me el guirlando”, “Pastorets i pastoretes”, “Esta nit és bona nit” (reconvertida en “I venim per les estrenes”), en el llibre de Manuel Sanchis Guarner Cançoneret valencià de Nadal. Ed. Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Picanya. 2006

“L’olla de Nadal”. Amparo Milla, una exalumna de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla me la va proposar per a cantar-la en un concert de Nadal de l’institut.

“Acudiu amb les guitarres”. Bernat Ferragud, un exalumne de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla me la va cantar un dia en el bar de l’institut. Ens hem inventat alguna estrofa.

“Estes festes de Nadal”, en el recull de cançons infantils valencianes per a flabiol que em va donar Paco Bessó.

“Vinga tia Maria”, en el CD Motxileros, del Grup de Danses del Pinós. La segona lletra ens l’hem inventada.

“La nit de Nadal”. Tradició oral. Per a aquest projecte ens hem inventat la lletra.

SOBRE ELS NADALS

He volgut posar nadals i no Nadal perquè no és el mateix per a tothom: una orgia globalitzada de consumisme, uns menjars excessius, unes festes de reunions familiars entranyables (altres no tant), unes dates molt tristes per als qui els falta alguna persona volguda (per a sempre o circumstancialment), fins i tot per als animals que formaran part del menú o els que es lliuraran en aquesta ocasió... i les iaies, eixies dones consentidores fins extrems il·limitats amb els seus nets i amb una energia descomunal per dur endavant tota la feina que suposen els preparatius nadalencs sense queixar-se en cap moment, fent front amb alegria a qualsevol entrebanc, i on la música, com en la vida en general, forma part imprescindible.

I s’ha volgut reflectir un poc de tots aquests nadals en el conte.

EL CONTE

Aquest conte és una història basada en fets reals.

Està dedicat a ma mare (la iaia Pepita) i, per extensió, és un homenatge a totes les iaies que han fet i segueixen fent dels nadals unes festes entranyables sobretot per als seus nets. Quasi la totalitat de les anècdotes que es conten són records familiars de quan ma mare encara estava entre nosaltres, i segur que alguns dels membres de la meua família reconeixen qui és la persona de la qual es parla en algun moment del conte. Per descomptat que també hi ha moments fruït de la imaginació.

Ha sigut commovedor comprovar que les persones que han llegit el conte han vist reflectides en aquest vivències pròpies.

Els meus pares van nàixer en una societat rural que evolucionà a la societat urbana en la qual jo he viscut, i ha seguit evolucionant fins convertir-se en una societat digital en la qual ja han nascut els meus fills: molts canvis en poc de temps.

Aquest fet fa que les coses que jo vaig viure no fa tants anys pareguen del paleolític a les noves generacions, és a dir, als meus fills i almeu alumnat. No crec que qualsevol temps passat fora millor, però tampoc crec que tot el que ve nou serà sempre millor que el que hi havia.

Així que contar algunes de les coses que passaven, i segur que encara segueixen passant en alguns indrets, incloent nadales que es cantaven, i segueixen cantant-se és, per una banda, una lliçó de cultura popular i, per una altra, una manera de seguir mantenint viu el repertori de les nostres nadales.

Pel que hem dit fins ara es pot deduir que no és un conte dirigit a un públic infantil sinó a persones adultes, que en tot cas podran contar-li’l als xiquets.

Aquest projecte estava plantejat per al Nadal passat però quan va acabar l’estiu teníem enregistrat el bombo, el baix i els cascavells. Així que, com que Nadal hi ha tots els anys, ho vam deixar per a aquest.

Esperem que us agrade.