Punto de Fuga

Punt: del llatí punctum, musicalment es vincula amb el concepte de nota.
Posteriorment donarà origen al terme contrapunctum, nota contra nota.

Fuga: al Renaixement i l’Edat Mitjana simplement imitació o cànon.
Procediment contrapuntístic pel qual un tema és imitat successivament en totes les veus d’una textura polifònica.

Com tots sabem a hores d’ara, les propostes artístiques interdisciplinàries potser siguen l’única possibilitat de créixer, desenvolupar-se i aportar –tant de forma personal com col·lectiva– novetat i interès cultural a la societat actual. La interacció entre diferents disciplines és gairebé avui un requisit obligat, immersos com estem en una societat complexa regida per un pensament global. Amb aquesta ferma voluntat, determinada, segura i convençuda, però sense cap posició pretensiosa, naix Punt de fuga.

Punt de fuga és un munt d’intencions. Un grapat de circumstàncies que es materialitzen en la vesant més creativa, personal i emprenedora –també per aquesta mateixa raó la més arriscada– de Rafa Monllor, responsable dels estudis i del segell discogràfic Audioart. És sens dubte una proposta amb visió de futur, amb la determinació de les produccions pròpies, amb l’aposta decidida de les coses que es generen des de l’interior. Conec personalment tant la faceta personal de Rafa Monllor com la professional de l’empresa Audioart. Una empresa modèlica dins l’àmbit valencià on es barregen la professionalitat més rigorosa amb la personalitat més destacable. Punt de fuga és, doncs, una invitació personal generada per aquesta firma més que notable que representa, a més, una declaració d’intencions en el seua pròpia denominació: un punt d’interès a l’horitzó, una convergència de línies, un camí diferent que s’inicia...

Punt de fuga és bàsicament un intent de recopilació i difusió de la música de cambra d’alguns autors valencians, composicions generalment de difícil accés i quasi inèdites en molts dels casos. Per als consumidors d’aquests enregistraments sonors es tracta –per cortesia d’Audioart– d’una excel·lent oportunitat per conèixer nova música, així com també ho és per als compositors objecte dels monogràfics pel que representa de difusió de les seues creacions de cambra. Però més enllà de la música, dels propis enregistraments sonors, del propi so organitzat, el projecte ens apropa també a l’obra d’un pintor, a un univers visual més ampli, natural, personal i íntim que el que ens mostra l’habitual disseny gràfic. El propi logotip de Punt de fuga és negre sobre blanc, com la representació gràfica de la música, perquè la realitat sonora, com la pintura que l’acompanya, posarà els seus colors.

Àngel Lluís Ferrando Morales