Estellesíada

Els crítics de la poesia estellesiana arriben fàcilment a un pacífic consens sobre certa característica del seu objecte d’estudi: Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és un poeta
proteic, plural en els continguts, en el to i les formes en les quals s’articula la seua producció lírica.
Òbviament, per davall de tot això flueix un corrent soterrani que és garant de la unicitat de l’home que ens parla des dels versos. Podríem dir que aquests dibuixen als nostres ulls un ethos, una manera de ser en el món. El pare de família, l’espòs, l’amant més o menys imaginari, l’home que es recrea en l’escenografia de la mort –l’aliena i la pròpia,
vista amb perspectiva de futur– són alguns dels papers que exerceix en la vida. A cada un d’aquests rols correspon una veu diferent que ara adopta un to de confessió íntima, ara
el d’un inventari que alça acta de realitats històricament concretes, ara el to esquinçat d’un cant coral i fins i tot d’un salm profètic.

Más información y pedidos del CD: Unió Musical La Nucia