Joan Alborch Miñana

Juan Alborch Miñana

Naix a Gandia en 1973. Obté el títol de professor de bombardí en el Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent i posteriorment amplia els seus estudis al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, on de la mà de professors com Ramón Ramos, Juan Miguel Carbonell, Francesc Tamarit, Miguel Álvarez, entre d’altres, obté els següents títols:

Professor Superior d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació.

Professor Superior de solfeig i teoria de la música.

Professor de piano.

Des de l’any 2000 pertany al cos de Professors de Música i Arts Escèniques i des del 2004, al cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques .Actualment és professor de Contrapunt al Conservatori Superior de Música “Oscar Esplà” d’Alacant..

Com a compositor ha escrit música per a diverses formacions, destacant la banda. També ha composat música per a orquestra, piano, cor, quintet de vent o quartet de corda entre d’altres.

Listado de obras y descargas:

      • A la voreta del mar: A proposta de F. Pastor vaig composar aquestes variacions estilístiques per a duo de violoncels, a partir de materials temàtics preexistents sobre la coneguda cançó popular valenciana que li dóna el títol. Té una finalitat clarament didàctica per a conéixer l’estil d'una època o d'un autor, i va ser estrenada per Francisco Pastor i Jezabel Giner, als quals està dedicada l'obra.
        Els autors representats són: J. S. Bach i S. Prokofiev. El tercer moviment: una marxa fúnebre en estil romàntic, és certament la peça més elaborada i de més difícil interpretació.
      • Balada per a cello i piano: Original per a bombardí i piano, va ser obra obligada en el concurs de tubes d'Altea l'any 2007. Posteriorment, i gràcies a la col·laboració de F. Pastor, la vaig adaptar per a violoncel i piano. Es tracta d'una composició de caire romàntic amb diversos tempi a la manera d'una fantasia, on destaquen la cadència central i els diferents canvis de caràcter.
      • Colau: Aquest original pasdoble va ser composat per Ximo Cano i està dedicat a Nicolau Borja. La primera versió és per a banda de música, i temps després (2008) vaig escriure aquesta adaptació per a piano a quatre mans que evidentment és molt distinta de l'original. Amb tot i amb això, ens mostra amb més claredat l'interessantíssim treball harmònic i contrapuntístic realitzat pel compositor en aquesta magnífica peça musical.
      • El tabalet dels reis: A iniciativa de Joan Antoni Espinosa, un grup de cinc compositors: Joan Enric Canet, Ximo Cano, Benjamín Francés, Josep Cano i jo, vàrem retre homenatge al poeta de Benidorm Josep Zaragoza. Cadascú de nosaltres va musicar un dels seus poemes, i El tabalet dels Reis va ser l’escollit per mi. Aquesta és la versió per a veu i piano, i representa una mirada nostàlgica cap a la infantesa expressada per una persona adulta que evoca el passat.
      • Haydeé: Dedicada a Francisco Pastor, aquesta rapsodia oriental s'obri amb una extensa cadència, la qual dóna pas a un ritme vertiginós i constant, cristal·litzat en els diferents arabescos sobre els quals s'expandeix el tema de Haydée; nom aquest originari de la famosa novel·la d'Alexandre Dumas Le Comte de Monte-Cristo
      • Suite en Sol: La cinquena de les suites franceses de J. S. Bach em va inspirar a l'hora d'escriure una composició neobarroca: la Suite en Sol. És l'obra més antiga i data de l'època d'estudiant. Conformada pels quatre moviments principals: allemande, sarabande, menuet i gigue, tal vegada, el més inspirat siga el segon, encara que tota l'obra manté una línia homogènia d'estil. La Suite en Sol està dedicada a Ignacio Millán.
      • Suite Utópica: És l'obra i l'estil que inspiren el conjunt d'aquest treball i representa una mirada retrospectiva cap a la música de principis del s. XX, amb clares referències a dos importants compositors: Serguei Prokofiev i Maurice Ravel.Consta de quatre moviments, dels quals el més representatiu és sense dubte el quart: un extens vals, de reminiscències ravelianes en l'estil de La Valse i els Valses nobles et sentimentales.
      • Miquelet de Cota (marxa mora)
      • Masero i Boticari (marxa cristiana)
      • Sonata per a Trompeta i Piano: Sonata, per a trompeta i piano (1997 – rev. 2015). Salvador Palmer, trompeta; Juan Gadea, piano. Composició de joventut, consta de tres moviments a la manera clàssica. El 1er és un Allegro di sonata de clara influència post romàntica, el 2on un moviment lent i expressiu introduït per una cadència del solista el qual té més a vore amb el jazz dins d’un ambient nocturn; i el 3er, de nou un Allegro di sonata, amb clares influències de la música russa i francesa de principis del segle XX.
      • Quatre bagatelles per a piano: Original per a 2 pianos, s’estructura en 4 moviments breus inspirats en la música del compositor francés Claude Debussy (1862 – 1918) amb motiu del 150é aniversari del seu naixement; encara que el tercer moviment, Marche burlesque, s’apropa més als compositors russos, especialment Serguei Prokofiev. En aquestes peces podem trobar, a més dels recursos harmònics característics de Debussy, altres d’estructurals com la secció àuria o la sèrie de Fibonacci.
      • Tres Ccanciones de Jimi-Jomo per a Veu i Grup instrumental: L’escriptor i director de cinema Alfredo Castellón va escriure un conte infantil titulat Jimi-Jomo. La idea d’aquest genial creador era convertir el conte en una «ópera bufa de hablar i cantar». El projecte era molt il·lusionant i el vam començar amb aquestes 3 cançons per a veu i grup instrumental. Malauradament, Alfredo Castellón va morir en desembre de 2017 sense haver pogut escoltar-les; per tant, aquest enregistrament representa un sincer homenatge pòstum.
      • Trio per a Piano, Violoncell y Violí: Concebut de manera tradicional en tres moviments, el 1er és un Allegro di sonata amb passatges virtuosístics i modulacions constants. Aquest moviment dóna pas a una sarabanda lenta i malenconiosa escrita mitjançant la tècnica compositiva de la passacaglia. Finalment, un perpetuum mobile amb forma de rondó en què abunden les polirrítmies, representa un resum del material temàtic utilitzat en els moviments anteriors.
      • Acadèmic Bach per a Contrabaix i Piano: La Suite per a Violoncel nº 4 de J. S. Bach dóna peu a la composició d’aquesta peça. A partir de l’harmonització de l’immortal compositor alemany s’elabora una fantasia amb canvis de tempo, de compàs i de caràcter, estructurada amb diverses seccions contrastants. L’obra està dedicada al professor de contrabaix Josep Hernández Navarro.
      • Escena Romàntica per a Trompa i Piano: Segueix la fórmula lent – ràpid – lent. La primera part explora les possibilitats expressives de la trompa dins d’un ambient nostàlgic. Acte seguit, el tema esdevé un motiu ràpid i festiu que recorda les antigues trompes de caça i serveix de suport per a la secció central (allegro) de la peça. Finalment, una virtuosística cadència ens endinsa en la part final, retornant-nos a l'ambient nostàlgic de l'inici.