SUITE UTÒPICA
En l’època actual, l'edició de música de cambra constitueix un esdeveniment si més no, inusual. A més a més, ens trobem davant d'un treball monogràfic fet sobre un sol compositor, i totes les obres que el conformen s'ubiquen en un període de temps relativament breu (2006-2010); així doncs, aquestes dues circumstàncies a més de la instrumentació i el llenguatge utilitzats, li aporten una unitat d'estil que no sempre trobem en aquest tipus de gènere musical.
Respecte al títol: “Suite Utópica” fa referència a un època històrica determinada (principis del s. XX) en què es van desenvolupar els moviments polítics i artístics revolucionaris denominats utòpics. En música va sorgir, entre altres, el moviment neoclàssic, amb compositors tan importants com Prokofiev, Ravel, Stravinsky, Falla, Bartók, Shostakovich...i podríem afirmar, que és el neoclassicisme l'estil que majoritàriament impregna les composicions que conformen aquest enregistrament; el qual intenta ser una mena d'homenatge als esmentats compositors, i per extensió, a tota aquella gent que un dia va creure en un món millor, més utòpic i més lliure.
Pense, que hui en dia encara hi ha persones que creuen en la realització de les utopies; a ells està adreçat aquest treball.
Joan Alborch


ORIGEN
Aquesta experiència sorgeix per a donar vida a l'expressió de pau que flueix al tornar als nostres orígens després de perdre'ns en la nostra realitat. La necessitat de contar-ho a u mateix, enllaçant el pensament amb les mans, genera la unió subtil entre la terra roja i al pell, a mode de metàfora on conflueixen la memòria i el present.
Així doncs, ens desplacem dintre dels nostres records tantejant amb prudència les nostres intimitats. Conscients, establim un vincle entre el que som i el que vam ser. És molta pretensió, és un repte. Tornar a sentir la mà de mon pare, forta, protectora, l'escalfor del sol, l'olor de les arrels dels arbres, ...tornar.
Reinventar les relacions humanes i tornar a la humiltat de l'home eixint del centre del món; però tot és molt més senzill: establir un vincle entre el que som i el que vam ser. Només és tornar.
Aquesta idea abraçada per mi tantes vegades em du a llençar-me a la búsqueda intencionada del color exacte, d'ins recursos plàstics visibles i tranquilitzadors, aconseguint que la substància de la matèria trascendesca fins el nostre sentit. La matèria: pigments, tintes, paper, carbó, cera, d'origen natural.
Vull conectar així, les imatges que projecte amb l'espectador, entre l'abstracció i la imatge fotogràfica, arrancant l'essència d'una per a dur-la a l'altra, provocant així associacions entre allò que és immaterial i el que és real; entre la evidància i allò ocult, del més lleuger a la contundència.
Lucía Hervás

SUITE UTÓPICA
En la época actual, la edición de música de cámara, constituye un acontecimiento ciertamente inusual. Además, en esta ocasión nos encontramos ante un trabajo monográfico hecho sobre un único compositor, y todas las obras que lo integran se ubican en un período de tiempo relativamente breve (2006-2010); estas dos circunstancias, junto a la instrumentación y el lenguaje utilizados, aportan al trabajo una unidad de estilo que no siempre encontramos en este tipo de género musical.Con respecto al título: “Suite Utópica” hace referencia a un época histórica determinada (principios del s. XX) en la que se desarrollaron los movimientos políticos y artísticos revolucionarios denominados utópicos. En música surgió, entre otros, el movimiento neoclásico, con compositores tan importantes como Prokofiev, Ravel, Stravinsky, Falla, Bartók, Shostakovich...y podríamos afirmar, que es el neoclasicismo el estilo que mayoritariamente impregna las composiciones que integran ésta grabación; la cual quiere ser un sincero homenaje a los mencionados compositores, y por extensión, a toda aquella gente que un día creyó en un mundo mejor, más utópico y más libre.
Pienso, que hoy en día aún quedan personas que creen en la realización de las utopías; a ellos está dirigido este trabajo.
Joan Alborch


ORIGEN
Esta experiencia surge para dar vida a la expresión de paz que fluye al regresar a nuestros orígenes, tras perdemos dentro de nuestra realidad. La necesidad de contárselo a uno mismo, enlazando el pensamiento con las manos, genera la unión sutil entre la tierra roja y la piel, a modo de metáfora donde confluyen la memoria y el presente.
Así, nos desplazamos dentro de nuestros recuerdos tanteando con prudencia nuestras intimidades. Conscientes, establecemos un vínculo entre lo que somos y lo que fuimos. Es mucha pretensión, es un reto. Volver a sentir la mano de mi padre, fuerte, protectora, el calor del sol, el olor de las raíces de los árboles, volver.
Reinventar las relaciones humanas y regresar a la humildad del hombre saliendo del centro del mundo; pero todo es mucho más sencillo: establecer un vínculo entre lo que somos y lo que fuimos. Sólo es volver.
Esta idea abrazada por mi tantas veces, me lleva a lanzarme a la búsqueda intencionada del color exacto, de unos recursos plásticos visibles y tranquilizadores, consiguiendo que la substancia de la materia trascienda hasta nuestro sentido. La materia: pigmentos, tintas, papel, carbón, cera, de origen natural.
Quiero conectar así, las imágenes que proyecto con el espectador, entre la abstracción y la imagen fotográfica, arrancando la esencia de una para llevarla a la otra y provocando asociaciones entre lo inmaterial y lo real; entre la evidencia y lo oculto, de lo más liviano a la contundencia.
Lucía Hervás

UTOPIAN SUITE
Nowadays, editing chamber music is and unusual event. Moreover in this time we find ourselves in front of a monographic work done about one only composer, and every scores have been done in a relatively short period of time (2006-2010). This two circumstancies joined to the orchestration and language used, gives to the work and unified style that is not always founded in this type of musical genre.
About the title “Utopian Suite”: it's talking about a concrete historical period (the beginning of 20th century), when were developed the politics and artistic revolutionaries movements called utopian. In music apeared, between another ones, the neoclassical movement, with composers so importants like Prokofiev, Ravel, Stravinsky, Falla, Bartók, Shostakovich...and we could say that it's the neoclassical the style that impregnate preponderantly the compositions of this recording, which wants to pay a sincere tribute to the previously refered composers and too, to all the people who one day believed in a better, utopian and more free world.
I think that today there are still people who believe in the make real the utopies. This work is dedicated to all of them.
Joan Alborch






ORIGEN
This experience is meant to give life to the expression of peace that flows when we return to our origins after losing ourselves in our reality. The need to tell ourselves our story, linking thought with the hands, is what creates the subtle union between the red earth and the skin - a metaphor where memory and the present coexist.
In this way, we move around within our memories, feeling our way cautiously through our private life. In a conscious state, we create a link between what we are and what we were. It is a great aspiration, a challenge. Feeling once again my father’s strong, protective hand, the sun’s warmth, the smell of tree roots, returning.
Reinventing human relationships and returning to the humble roots of man coming out from the centre of the earth. But everything is much easier: establishing a link between what we are and what we were is simply returning.
This idea, which I have clung onto many times, makes me to throw myself into the deliberate search for the exact color, clear and reassuring plastic resources, so that the substance of the material transcends our senses. The material: natural pigments, inks, paper, charcoal, wax.
In this way, I want to connect the images I project with the onlooker, between abstraction and photographic imagery, by tearing out the essence of one to give it to the other and making associations between the immaterial and the real, what is evident and what is hidden, from the most frivolous detail to the most powerful.
Lucía Hervas